Navega cap amunt
Inicia

 Hui s'ha presentat en la comissió especial la ratificació en l'incompliment de les condicions d'explotació de la pedrera del Salt del Llop

14/07/2017
Gabinet de Comunicació
La proposta de dictamen desestima el recurs de reposició de Lafarge Cementos i la sol·licitud de suspensió de l'acord plenari del 30 de maig

Este matí ha tingut lloc una reunió extraordinària i urgent de la comissió especial sobre la muntanya de Romeu i la pedrera del Salt del Llop, on s'ha presentat la proposta que es dictaminarà dimarts que ve, 18 de juliol, i que, si escau, es presentarà al pròxim ple ordinari. Concretament, i segons informa la delegada de Medi Ambient, Teresa García, s'ha proposat en primer lloc desestimar el recurs de reposició interposat per la mercantil Lafarge Cementos SAU contra l'acord plenari del 30 de maig de 2017 en què es va determinar el seu grau d'incompliment en la concessió demanial de la pedrera del Salt del Llop. En segon lloc, s'ha proposat desestimar expressament la sol·licitud de suspensió del citat acord plenari recorregut, mantenint, per tant, la seua eficàcia.

 

Segons s'indica en la documentació presentada, l'Ajuntament de Sagunt ha complit amb la seua obligació de resoldre i notificar en termini i per este motiu no es produix la circumstància de caducitat invocada de l'expedient. (L'acord d'inici de l'expedient és del 7 de març de 2017, la resolució definitiva és del 30 de maig de 2017 i la data de registre d'eixida i exteriorització de la notificació dirigida a l'empresa és del 2 de juny de 2017).

 

D'altra banda, s'explica que no s'aprecia la concurrència de les circumstàncies anulatòries perquè l'ajuntament va atorgar expressament un tràmit perquè l'empresa manifestara el que considerara oportú en defensa dels seus drets, i a més no s'aprecia l'existència d'indefensió perquè l'empresa ha tingut l'oportunitat de conéixer per escrit el criteri municipal, de discrepar del mateix i posar de manifest la seua posició a través del recurs presentat a l'administració. Segons la proposta presentada hui, és l'empresa la que ha seguit el criteri de no manifestar-se sobre el fons de l'assumpte, “la que s’autoexclou del procés lògic de defensa de la seua posició invocant únicament defectes de forma i no discrepant amb motivació les qüestions de fons, que són les determinants”.

 

Per a finalitzar, s'entén que la petició de suspensió de l'acord plenari pel fet de presentar-la no té suport en dret i per tant no és admissible, igual que la “afirmació inmotivada” de l'empresa en el sentit que l'execució immediata de l'acord municipal comportaria la paralització de l'activitat extractiva i el cessament de l'activitat, així com la pèrdua de tots els llocs de treball. Segons es destaca, l'acord municipal en cap cas suposa una paralització integral de l'activitat extractiva desenvolupada en la muntanya d'utilitat pública (MUP) sinó que esta podrà seguir per sobre de les cotes 160 m. o 150 m. segons la documentació rectora de la concessió i on ho permeta a més el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per ser un ús urbanísticament compatible. L'empresa ha d'abstindre's immediatament de seguir realitzant l'extracció d'àrids per sota de la cota 160 m o 150 m. allí on la mateixa s'haja sobrepassat, segons indica l'acord plenari. És a dir, l'ordre municipal no és de paralització integral.

 

Teresa García assenyala que “en la pròpia instrucció de l'expedient està demostrat que s'ha seguit el procediment de manera correcta i que, sobre la base de l'incompliment de l'exercici de l'activitat, en els llocs on no s'ha superat el límit del 88 es pot seguir exercint l'activitat, ja que l'Ajuntament va procurar escollir l'opció de sanció que no impedira i que no es confrontara amb l'exercici d'extracció minera en aquells on es poguera continuar extraent”.

 

García equipara la situació actual de l'empresa amb la d'un veí “que està defugint de posar-se al dia amb les seues obligacions respecte de l'Ajuntament. És com eixe veí que porta molts anys sense pagar l'IBI, que l'Ajuntament s'adona d'eixa situació i li gestiona la sanció corresponent en funció de la llei que s'aplique, i el veí continua amagant-se amb tal de no fer front a eixos incompliments”.

 

A més, la regidora reitera que l'Ajuntament “ha actuat amb total diligència i que, efectivament, l'empresa no pot comportar-se amb l'Ajuntament d'una manera tan esquiva perquè, en realitat, no han conclòs res, cosa que seria normal en un recurs de reposició; açò ens situa en una posició en què l'Ajuntament està aplicant la llei i no pot deixar de fer-ho, perquè està defensant un ben públic que és una muntanya protegida i l'empresa està intentant evadir les seues responsabilitats”.

 

Per tot açò, Teresa García entén que s'ha de rebutjar este recurs i “si l'empresa considera que ha de defensar-ho, té dret a anar als tribunals i considerar les decisions que haja pres l'Ajuntament, però efectivament, en algun moment caldrà entrar en el fons i veure què és el que ocorre respecte d'aquells llocs on s'ha superat una quota d'extracció que no tenien permesa”.