Navega cap amunt
Inicia

Castell de Sagunt

Castell de Sagunt

 

 

 

 

 

 
  
 

EL CASTELL DE SAGUNT

Recomanem al viatger portar aigua, i un bon calçat que li permeta sortejar el terra. Si és primavera o estiu una gorra o un barret.

Benvolgut viatger: ens trobem als peus de la muntanya del Castell de Sagunt. Estem en l'últim contrafort de la Serra Calderona, a la dreta del riu Palància i a cinc quilòmetres de la seva desembocadura. Aquest Castell té aproximadament 1500 metres de longitud en direcció est-oest, uns set-cents metres d'amplada i una alçada de 173. Històricament, comprèn des del segle VI a. C. fins al XX. Està envoltat de muralles de diferents èpoques, al vessant sud i est trobem vestigis de construccions romanes i a l’oest restes de muralla ibèrica. A l'interior hi ha restes ibers, romans, medievals i d'època moderna que corresponen a les diferents cultures que es van assentar ací al llarg de més de 2000 anys. Al segle XIX i fins a principis del XX hi va haver una porta llevadissa i una guarnició militar custodiant l'entrada.

Només accedir al Castell el viatger veurà un monument que sembla romà, on antigament hi havia un museu històric militar. És un fals històric de principis del XX que resulta enganyós.

La plaça d'Armes, a l'est, té un interès especial. S'accedeix per l'actual entrada al recinte; ací es conserven restes de construccions antigues, com el Fòrum municipal; ara en diríem plaça Major. És la part més important de la ciutat romana. Es va construir a la muntanya sobre ruïnes ibèriques. Tenia 35 metres d'amplada i al seu voltant s'aixecaven edificis fonamentals per a la vida diària com els temples, la basílica, la cúria i les botigues o tabernae. La Cúria es trobava al sud del Fòrum, i era on es reunia el senat de la ciutat. Baix de la Cúria hi ha una gran cisterna tallada a la roca de 21 pilars. La Basílica era un edifici on es realitzaven els processos públics i els negocis, així com els canvis de moneda.

També hi havia temples en el Fòrum, es poden contemplar els basaments d'un. Possiblement estava dedicat a Diana i Apol·lo.

El viatger observarà en el Fòrum unes grans lloses amb lletres que anteriorment eren metàl·liques que es troben incrustades a la pedra. Allà s'explica la següent llegenda en llatí:

Cneus Baebius Geminus, fill de Cneus de la tribu Galeria, va donar per testament el fòrum, pagant-ho amb els seus diners Cneus Baebius, fill de Cneus de la tribu Galeria, el seu germà i hereu va fer la dedicatòria.

Molt a prop del Fòrum trobem una porta-torre, la Porta d'Almenara, que correspon a l'etapa islàmica, té una façana alta amb tipologia musulmana i rematades en pinacle i adorns en trèvol que li donen un aire elegant i esvelt.

Finalment, dirigirem els nostres passos cap a la part oest del Castell, pujarem unes escales, en males condicions i veurem l'Hospital dels Francesos, de l'època de la Guerra de la Independència. Els francesos van ocupar el Castell el 1811 després de la batalla de Sagunt, en què les forces franceses van derrotar a les espanyoles. La desigualtat de les tropes era evident: els francesos eren més nombrosos i tenien més armes i material, les forces espanyoles estaven constituïdes fonamentalment per voluntaris mal equipats.

Entrem per la porta dels Agarens, i ens trobem a la plaça de Sant Ferran una exposició d'epigrafia llatina, ibèrica i hebraica, anomenada Antiquarium Epigràfic. Recomanem la visita. Ens dirigirem cap a la plaça del Dos de Maig, que és la part més alta. Precisament allí va tenir lloc el setge d'Aníbal, general cartaginès que va voler conquerir Sagunt a la II guerra Púnica en el 218 a. C., i es va trobar amb l'heroica i desesperada resistència dels saguntins, de manera que quan va poder entrar a la ciutat després de deu mesos de setge només va trobar cadàvers i ruïnes. La ciutat va ser reconquerida pel general romà Escipió l'Africà i va ser reconstruïda. El viatger ha de saber que aquesta gesta està narrada en una novel·la de l'autor valencià Vicente Blasco Ibáñez: Sónnica la cortesana.

Arribem a la part més elevada del Castell, i ens trobem la plaça de la Ciutadella, on es va construir un Baluard i Bateria de Sant Ferran que domina tot el Castell. Allà hi havia el lloc de comandament dels francesos, es va reparar la cisterna i es va construir un forn, del qual encara es poden veure les restes. La quantitat de cisternes, algunes iberes, i també romanes, ens fa pensar en la resistència saguntina davant Aníbal. I durant la Guerra Civil, es van construir quatre búnquers antiaeris en esta plaça superior.

Per fi arribem a la plaça del Dos de Maig, on hi ha el Cementiri dels Francesos. Des d'ací podem observar a la falda de la muntanya del Castell el Calvari de Sagunt, deliciós lloc, on per Setmana Santa es realitza el Via Crucis i s'escenifica la «Passió en viu».

Tradicionalment, la ciutadania pujava al Castell per celebrar la Pasqua. Multitud de famílies amb xiquets i xiquetes berenaven asseguts sobre les pedres. El jovent anava amb la colla i les xiques portaven el berenar als xics. Solien jugar a la corda, a «polls i puces» o la «gallineta cega», a les endevinalles… o es cantava. Quan queia la vesprada les colles baixaven corrent pel camí del Castell agafats a una corda. D'estes colles van eixir moltes parelles de nuvis. I segurament el mateix amb totes i cadascuna de les diferents cultures i pobles que es van assentar a Sagunt al llarg dels anys. Una generació substitueix a una altra, tot passa, i tot queda al mateix temps. I ara, des d'este lloc privilegiat, podem observar la història, la vida, si és que en algun moment van ser coses diferents.

 

El castell va ser declarat Monument Nacional el 1931, avui és un Bé d'Interès Cultural.​

​​