Navega cap amunt
Inicia

Ermita de la puríssima sang

Ermita de la puríssima sang de Jesucrist i confraria de la puríssima sang de Jesucrist

 

 

 

 

 

 
  
 

ERMITA DE LA PURÍSSIMA SANG DE JESUCRIST I CONFRARIA DE LA PURÍSSIMA SANG DE JESUCRIST

 

Des de la plaça Major, pujant cap al Castell, agafant el segon carrer a l'esquerra, el carrer Sang Vella, ens trobarem de front amb la façana de l'ermita més gran de les vuit que té Sagunt, l'Ermita de la Puríssima Sang de Jesucrist, o Ermita de la Sang, seu de la confraria del mateix nom.

 

La sinagoga jueva situada al carrer Sang Vella havia exercit, en els seus primers moments, el paper de seu de la confraria de la Sang, si bé, a causa del seu mal estat de conservació i conseqüent amenaça de ruïna, en 1601 es va començar a construir l'actual Ermita de la Sang, a uns cent metres de l'antiga sinagoga.

 

És d'estil barroc. Té una cúpula de base octogonal amb teules envernissades en blau, característica de les cúpules valencianes. L'ermita descansa en el vessant del castell sobre la roca, amb una sola nau longitudinal i una altra transversal. Està construïda amb el sistema de tapiera utilitzant pedra calcària grisa de Sagunt. La porta és de fusta de doble fulla xapada en el seu exterior. S'alça sobre una escala de pedra roja de set graons. I en ella s'hi representa la Vera Creu i l'Esperit Sant. Damunt de la porta un oval de rajola amb un xicotet floró conté una imatge de mig cos i ple volum representant al Ecce Homo, i al seu voltant observem una cornisa recolzada sobre una mènsula feta amb motius vegetals. Sobre el floró hi ha una finestra amb vidriera que il·lumina l'interior. Al centre de tot i en la part superior, una espadanya feta tota ella de rajola que conté una campana. L'interior està il·luminat per tres finestres rectangulars, una a cada façana.

 

Apreciem que la seua planta és de creu llatina d'una sola volta de mig punt. En el creuer hi ha una cúpula sobre petxines on es representen escenes de la passió de Crist. Els frescos estan atribuïts a Josep Vergara, que pertany a l'Escola Valenciana del XVII.

 

Al primer pis hi ha el museu, que alberga el patrimoni de la confraria, sorgit fonamentalment de les donacions particulars: manuscrits, quadres, litografies, llibres, encunys, així com estris que formen part de la litúrgia pròpia de la Setmana Santa.

 

.....

 

Els orígens de la confraria, per altra banda, no estan del tot clars. Al segle XVI es trobava abandonada la sinagoga jueva, segons ens ho revela Antonio Chabret a l’obra Sagunto, su historia y sus monumentos. La sinagoga estava al barri de la Sang Vella i va ser convertida en església després de l'expulsió dels jueus. Per tal de tornar a ocupar les llars que els seus habitants es van veure obligats a abandonar, Fernando I d'Aragó va concedir franquícies per repoblar esta jueria. Serà el gremi de paraires o teixidors de lli, fabricants de roba, procedents de València, els que s'instal·len en estos llars. Es pensa que poden ser estos nous ocupants del barri els fundadors de la Confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist amb seu a l'antiga sinagoga que veu transformat el seu culte de jueu a cristià. Avui només queden de l'antic temple quatre arcs ogivals a la part posterior de les cases del número 7 a l'11 de l'esmentat barri. Un altre indicador que van poder ser els components d'este gremi qui van iniciar la confraria ens l'ofereixen els pendons morats que obren encara avui la processó del Sant Enterrament i que ens recorden als gremis que existien a la vila de Morvedre, i ens fa pensar que foren ells els iniciadors d'almenys la processó del Divendres Sant. El que sí se sap amb seguretat és que des dels seus inicis la confraria tenia, i segueix tenint, un Majoral, càrrec que s'ocupa per un any.

 

El dia principal de la Setmana Santa és el Divendres Sant en què es porta a terme la processó del Sant Enterrament i dins de la commemoració de la Passió es realitza des de fa ja més de 500 anys. Esta processó és l'eix principal de la setmana i té una gran concurrència de públic no només de Sagunt sinó també dels pobles del voltant, i ha estat reconeguda com a festa d'interès nacional.

 

És de destacar que a diferència d'altres ciutats on són diverses les confraries, a Sagunt és només esta la que participa a la rememoració del Sant Enterrament, l'única vesta, o túnica que hi ha a la processó és la negra dels confrares que assisteixen amb la cara coberta per un capirot amb dues obertures per als ulls. És una tradició el lliurament de caramels per part dels esmentats confrares, especialment als xiquets i xiquetes, que sol·liciten a cadascun dels que passen el corresponent caramelet. Cada participant en la processó porta una atxa, un ciri enorme que va enllumenant el pas de la processó.

 

També és de destacar que no hi ha dones en la Confraria de la Puríssima Sang, reminiscències d'un passat potser, però els estatuts no permeten l'entrada de personal femení entre els confrares, malgrat haver-ho intentat en algun moment. La seua presència queda reduïda a la neteja de l'ermita, així com el manteniment de les peces que vesteixen els personatges dels passos; tasca que realitzen les monges del Convent de les Servites de Sagunt.

 

És una festa arrelada entre la població saguntina, que a força de rifa permanent, loteries, etc., col·labora de forma important en que any rere any continuï la commemoració de la Setmana Santa, que des dels seus inicis fins a meitat del segle XV a penes ha vist alterat el seu cerimonial i costums.

 

La festa es desenvolupa al llarg de la Setmana de Passió i la Setmana Santa. El Divendres de Dolors des de l'Església del Salvador es fa una desfilada amb els nous confrares fins a l'Ermita de la Sang on se'ls imposa la medalla.

 

El Dissabte de Passió té lloc la representació de la Passió i Mort del Nostre Senyor Jesucrist teatralitzada per veïns de Sagunt.

 

El Diumenge de Rams és la Benedicció de les Palmes amb repic manual de campanes, seguit de la processó, i després de la missa té lloc el Pregó de Setmana Santa.

 

El Dilluns Sant és la processó de l’Encontre Dolorós. Desfilen les andes de Jesús Natzarè i la Mare de Déu de la Soledat. L'emotiu encontre té lloc a la plaça Major.

 

El Dimecres Sant li correspon el torn a les bandes de cornetes i tambors, així com una tamborinada. A la nit recorre els carrers la Processó del Silenci. Els confrares, amb la cara descoberta són els que desfilen.

 

El Dijous Sant els confrares van a l'Ermita de la Sang per participar en els oficis i el trasllat del monument de Jesús Sagramentat. A boqueta nit, les diferents majoralies duen a terme la Visita als Monuments que s'aixequen a les esglésies de Sagunt. Entrada la nit té lloc la Velà a l'Ermita de la Sang.

 

El Divendres Sant és el dia més important de la setmana, el de més tradició. A les sis del matí ix de l'ermita el Via Crucis al qual assisteix la Majoralia i tots els saguntins que volen participar. Porten al coll el pas de Jesús Natzarè a través del sinuós recorregut pel Calvari; i acompanyant el rés del Rosari. Finalitzat el Via Crucis, una part important va a prendre xocolata amb xurros mentre que és una minoria la que en l'Església de Santa Maria va al Sermó de la Galtà. Per la vesprada, a les cinc, a l'Ermita de la Sang comença la subhasta de les andes, el vestit dels saions i el seu capità, i el tambor que acompanyarà la processó del Sant Enterrament. A les sis comença el Sermó del Descendiment finalitzat el qual es parteix des de l'església en direcció a l'ermita acompanyant el Sant Sepulcre i la imatge de la Dolorosa. En el moment que la imatge dobla la cantonada de l'ermita es dóna per finalitzada la subhasta. Els confrares es reuneixen a la plaça de la Trinitat on es passa llista per pujar a continuació a l'ermita d'on ja, amb la cara coberta i la cua del vestit solta enlluernant el pas amb l’atxa, eixirà la processó a recórrer els carrers de Sagunt. L'ordre de col·locació en la processó ve donat per l'antiguitat en la Confraria. Els Majorals fan torns per portar la Vera Creu que té al seu interior el Lignum Crucis, sent tradició que no pot tocar el terra en tot el recorregut. Va acompanyada la processó per bandes de cornetes i tambors així com per la banda de la Societat Musical «Lira Saguntina».

 

La processó dóna la volta al poble i torna a l'Ermita de la Sang, concloent amb l'adoració a la Vera Creu per part dels confrares i els assistents que així ho desitgen.

 

 

 

El Dissabte Sant, a les dotze de la nit té lloc la Missa de Resurrecció amb redoblament de campanes i llançament d'un castell de focs artificials per a celebrar que Jesús ha ressuscitat, donant així per finalitzada la Setmana Santa. La Majoralia de l'any cedeix el relleu a la que s'ocuparà de la celebració l'any següent perquè la tradició es mantinga. I així, any rere any, des que aquell gremi de paraires de lli de València arribara a Sagunt fa ara més de cinc-cents anys. Amb les seues Setmanes Santes.​