ERMITA DE LA PURÍSSIMA SANG DE JESUCRIST I CONFRARIA DE LA PURÍSSIMA SANG
DE JESUCRIST
Des de la plaça Major, pujant cap al Castell, agafant el segon carrer a
l'esquerra, el carrer Sang Vella, ens trobarem de front amb la façana de
l'ermita més gran de les vuit que té Sagunt, l'Ermita de la Puríssima Sang de
Jesucrist, o Ermita de la Sang, seu de la confraria del mateix nom.
La sinagoga jueva situada al carrer Sang Vella havia exercit, en els seus
primers moments, el paper de seu de la confraria de la Sang, si bé, a causa del
seu mal estat de conservació i conseqüent amenaça de ruïna, en 1601 es va
començar a construir l'actual Ermita de la Sang, a uns cent metres de l'antiga
sinagoga.
És d'estil barroc. Té una cúpula de base octogonal amb teules envernissades
en blau, característica de les cúpules valencianes. L'ermita descansa en el
vessant del castell sobre la roca, amb una sola nau longitudinal i una altra
transversal. Està construïda amb el sistema de tapiera utilitzant pedra
calcària grisa de Sagunt. La porta és de fusta de doble fulla xapada en el seu
exterior. S'alça sobre una escala de pedra roja de set graons. I en ella s'hi
representa la Vera Creu i l'Esperit Sant. Damunt de la porta un oval de rajola
amb un xicotet floró conté una imatge de mig cos i ple volum representant al
Ecce Homo, i al seu voltant observem una cornisa recolzada sobre una mènsula
feta amb motius vegetals. Sobre el floró hi ha una finestra amb vidriera que
il·lumina l'interior. Al centre de tot i en la part superior, una espadanya
feta tota ella de rajola que conté una campana. L'interior està il·luminat per
tres finestres rectangulars, una a cada façana.
Apreciem que la seua planta és de creu llatina d'una sola volta de mig
punt. En el creuer hi ha una cúpula sobre petxines on es representen escenes de
la passió de Crist. Els frescos estan atribuïts a Josep Vergara, que pertany a
l'Escola Valenciana del XVII.
Al primer pis hi ha el museu, que alberga el patrimoni de la confraria,
sorgit fonamentalment de les donacions particulars: manuscrits, quadres,
litografies, llibres, encunys, així com estris que formen part de la litúrgia
pròpia de la Setmana Santa.
.....
Els orígens de la confraria, per altra banda, no estan del tot clars. Al
segle XVI es trobava abandonada la sinagoga jueva, segons ens ho revela Antonio
Chabret a l’obra Sagunto, su historia y sus monumentos. La sinagoga estava al
barri de la Sang Vella i va ser convertida en església després de l'expulsió
dels jueus. Per tal de tornar a ocupar les llars que els seus habitants es van veure
obligats a abandonar, Fernando I d'Aragó va concedir franquícies per repoblar
esta jueria. Serà el gremi de paraires o teixidors de lli, fabricants de roba,
procedents de València, els que s'instal·len en estos llars. Es pensa que poden
ser estos nous ocupants del barri els fundadors de la Confraria de la Puríssima
Sang de Jesucrist amb seu a l'antiga sinagoga que veu transformat el seu culte
de jueu a cristià. Avui només queden de l'antic temple quatre arcs ogivals a la
part posterior de les cases del número 7 a l'11 de l'esmentat barri. Un altre
indicador que van poder ser els components d'este gremi qui van iniciar la
confraria ens l'ofereixen els pendons morats que obren encara avui la processó
del Sant Enterrament i que ens recorden als gremis que existien a la vila de
Morvedre, i ens fa pensar que foren ells els iniciadors d'almenys la processó
del Divendres Sant. El que sí se sap amb seguretat és que des dels seus inicis
la confraria tenia, i segueix tenint, un Majoral, càrrec que s'ocupa per un
any.
El dia principal de la Setmana Santa és el Divendres Sant en què es porta a
terme la processó del Sant Enterrament i dins de la commemoració de la Passió
es realitza des de fa ja més de 500 anys. Esta processó és l'eix principal de
la setmana i té una gran concurrència de públic no només de Sagunt sinó també
dels pobles del voltant, i ha estat reconeguda com a festa d'interès nacional.
És de destacar que a diferència d'altres ciutats on són diverses les
confraries, a Sagunt és només esta la que participa a la rememoració del Sant
Enterrament, l'única vesta, o túnica que hi ha a la processó és la negra dels
confrares que assisteixen amb la cara coberta per un capirot amb dues obertures
per als ulls. És una tradició el lliurament de caramels per part dels esmentats
confrares, especialment als xiquets i xiquetes, que sol·liciten a cadascun dels
que passen el corresponent caramelet. Cada participant en la processó porta una
atxa, un ciri enorme que va enllumenant el pas de la processó.
També és de destacar que no hi ha dones en la Confraria
de la Puríssima Sang, reminiscències d'un passat potser, però els estatuts no
permeten l'entrada de personal femení entre els confrares, malgrat haver-ho
intentat en algun moment. La seua presència queda reduïda a la neteja de
l'ermita, així com el manteniment de les peces que vesteixen els personatges
dels passos; tasca que realitzen les monges del Convent de les Servites de
Sagunt.
És una festa arrelada entre la població saguntina, que a
força de rifa permanent, loteries, etc., col·labora de forma important en que
any rere any continuï la commemoració de la Setmana Santa, que des dels seus
inicis fins a meitat del segle XV a penes ha vist alterat el seu cerimonial i
costums.
La festa es desenvolupa al llarg de la Setmana de Passió
i la Setmana Santa. El Divendres de Dolors des de l'Església del Salvador es fa
una desfilada amb els nous confrares fins a l'Ermita de la Sang on se'ls imposa
la medalla.
El Dissabte de Passió té lloc la representació de la
Passió i Mort del Nostre Senyor Jesucrist teatralitzada per veïns de Sagunt.
El Diumenge de Rams és la Benedicció de les Palmes amb
repic manual de campanes, seguit de la processó, i després de la missa té lloc
el Pregó de Setmana Santa.
El Dilluns Sant és la processó de l’Encontre Dolorós.
Desfilen les andes de Jesús Natzarè i la Mare de Déu de la Soledat. L'emotiu encontre
té lloc a la plaça Major.
El Dimecres Sant li correspon el torn a les bandes de
cornetes i tambors, així com una tamborinada. A la nit recorre els carrers la
Processó del Silenci. Els confrares, amb la cara descoberta són els que
desfilen.
El Dijous Sant els confrares van a l'Ermita de la Sang
per participar en els oficis i el trasllat del monument de Jesús Sagramentat. A
boqueta nit, les diferents majoralies duen a terme la Visita als Monuments que
s'aixequen a les esglésies de Sagunt. Entrada la nit té lloc la Velà a l'Ermita
de la Sang.
El Divendres Sant és el dia més important de la setmana,
el de més tradició. A les sis del matí ix de l'ermita el Via Crucis al qual
assisteix la Majoralia i tots els saguntins que volen participar. Porten al
coll el pas de Jesús Natzarè a través del sinuós recorregut pel Calvari; i
acompanyant el rés del Rosari. Finalitzat el Via Crucis, una part important va
a prendre xocolata amb xurros mentre que és una minoria la que en l'Església de
Santa Maria va al Sermó de la Galtà.
Per la vesprada, a les cinc, a l'Ermita de la Sang comença la subhasta de les andes,
el vestit dels saions i el seu capità, i el tambor que acompanyarà la processó
del Sant Enterrament. A les sis comença el Sermó del Descendiment finalitzat el
qual es parteix des de l'església en direcció a l'ermita acompanyant el Sant
Sepulcre i la imatge de la Dolorosa. En el moment que la imatge dobla la
cantonada de l'ermita es dóna per finalitzada la subhasta. Els confrares es
reuneixen a la plaça de la Trinitat on es passa llista per pujar a continuació
a l'ermita d'on ja, amb la cara coberta i la cua del vestit solta enlluernant
el pas amb l’atxa, eixirà la processó a recórrer els carrers de Sagunt. L'ordre
de col·locació en la processó ve donat per l'antiguitat en la Confraria. Els
Majorals fan torns per portar la Vera Creu que té al seu interior el Lignum Crucis, sent tradició que no pot
tocar el terra en tot el recorregut. Va acompanyada la processó per bandes de
cornetes i tambors així com per la banda de la Societat Musical «Lira
Saguntina».
La processó dóna la volta al poble i torna a l'Ermita de
la Sang, concloent amb l'adoració a la Vera Creu per part dels confrares i els
assistents que així ho desitgen.
El Dissabte Sant, a les dotze de la nit té lloc la Missa
de Resurrecció amb redoblament de campanes i llançament d'un castell de focs
artificials per a celebrar que Jesús ha ressuscitat, donant així per
finalitzada la Setmana Santa. La Majoralia de l'any cedeix el relleu a la que
s'ocuparà de la celebració l'any següent perquè la tradició es mantinga. I
així, any rere any, des que aquell gremi de paraires de lli de València
arribara a Sagunt fa ara més de cinc-cents anys. Amb les seues Setmanes Santes.
