Navega cap amunt
Inicia

'La Alameda'

'La Alameda'

 

 

 

 

 

 
  
 

PARC LA ALAMEDA

 

Este és el lloc més emblemàtic de la nostra adolescència i joventut, els records són intensos, feliços, amb un punt de nostàlgia. Fem un xicotet viatge… Som als anys 60, 70… La Alameda és una zona menuda de no més de 110 metres de llarg que transcorre d'est a oest i acaba en l'Església de la Srª de Begonya, amb l'Escola d'Aprenents dels Alts Forns a continuació de les oficines de Sierra Menera i la «carretera» (que era l'única via que unia Sagunt i el Port de Sagunt), avui, Avinguda del 9 d'octubre.

 

En els seus extrems hi havia dues entrades a la fàbrica, que era la forma de designar Altos Hornos de Vizcaya, i davant de l'Escola d'Aprenents, el quiosc de Luis Gil, on es venia premsa, llepolies i tabac.

 

Este era el lloc en majúscules, on girava la vida social dels joves del Port.

 

Tenia un horari clar i en general respectat per la immensa majoria.

 

Els diumenges era el lloc de passeig de 12 a 14 hores. De dilluns a dissabte, l'horari era des de les 7 de la vesprada, aproximadament, fins les 21:45 exactes. Ja que era quan sonava la sirena dels Alts Forns, amb la qual s'avisava d'un dels tres canvis de relleu diari de personal a la fàbrica. Hi havia tres torns, de 6 a 14 h., de 14 a 22 i de 22 a 6. Quan sonava «l'avís» tothom es dirigia a casa i en menys de 10 minuts La Alameda quedava deserta.

 

Pel que fa a la vida al parc… Dèiem que anàvem a passejar, però en realitat eren grups de xiques i grups de xics donant voltes a la menuda albereda i fent el borinot, rient sense sentit, unes mirant de reüll els xics i comentant si aquell, si l'altre… els xics fent pallassades per cridar l'atenció de les xiques… d’allò més normal en els adolescents i joves en estos anys.

 

Quan per Setmana Santa s'acostava el diumenge de pasqua, el parc de La Alameda entrava en ebullició. Calia formar les quadrilles per «anar a menjar la mona», repartir feines, qui portarà la corda per a saltar, quin menjar dur, a on anar…

 

 

 

La Alameda també era el lloc on indirectament es feien públics i oficials els noviatges. N'hi havia prou amb passejar-se agafats de la mà. Al pas d'una parella li seguien els comentaris i les xafarderies. Els qui escriuen el present relat es van conèixer i es van agafar de la mà en esta albereda. I fins avui.