El Ple de l'Ajuntament ha aprovat l'elaboració d'un estudi tècnic-econòmic, exigit per les Sentències del Tribunal Suprem, com a requisit previ a la modificació de l'Ordenança Fiscal que regula i quantifica la taxa a empreses privades per l'ocupació de terrenys municipals per a l'ús de línies elèctriques d'alta tensió i canalitzacions de gas. Així mateix, el Ple ha aprovat que, una vegada realitzat el citat estudi, inicie la modificació de l'Ordenança fiscal corresponent.
La proposta, presentada per Ciudadanos i defensada pel portaveu de la formació Raúl Castillo, va ser aprovada per unanimitat en el Ple i s'explica a continuació:
En els últims dies, s'ha tingut coneixement de les sentències dictades pel Tribunal Suprem, acceptant que els Ajuntaments valoren com a construccions les línies elèctriques d'alta tensió i les canalitzacions de gas a l'efecte del càlcul de la base imposable de la taxa per utilització del domini públic local.
La Sala Tercera de l'Alt Tribunal va rebutjar els recursos interposats per Red Eléctrica, Unión Fenosa i Gas Galicia, companyies que ratllaven d'error, donar eixa consideració a eixes instal·lacions, la qual cosa repercutia en el valor cadastral dels terrenys i en un increment del gravamen que entenien no justificat.
El Suprem avala les ordenances fiscals de l'any 2014 dels Ajuntaments de Arteixo (A Coruña), Serradilla (Cáceres) i Villalcampo (Zamora), que establien la regulació i les tarifes de la “Taxa per Utilització Privativa o Aprofitament Especial del Domini Públic Local de les Instal·lacions de Transport d'Energia Elèctrica, Gas, Aigua i Hidrocarburs”.
Segons estes sentències, el càlcul de les tarifes de la taxa es deu realitzar d'acord a un estudi tècnic-econòmic que se sustenta en un “informe tipus” realitzat per a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. El valor de l'immoble s'obté sumant el valor cadastral del sòl rústic amb construccions, al valor de les instal·lacions, i la base imposable és el resultat de multiplicar este valor de l'immoble, al coeficient de relació amb el mercat i l'ocupació amb metro quadrat que correspon a cada metre lineal.
El Suprem, en contra de la postura de les citades empreses, considera que l'ordenança no vulnera els articles 24 i 25 del text refós de la Llei d'Hisendes Locals, que estableix que l'import d’estes taxes es fixarà prenent com a referència el valor que tindria en el mercat la utilitat derivada d’esta utilització o aprofitament, si els béns afectats no anaren de domini públic.
L'Alt Tribunal recorda que “en quantificar la taxa no es tracta d'aconseguir el valor de mercat del sòl pel qual discorren les instal·lacions que determinen l'aprofitament especial o l'ús privatiu del domini públic local, sinó el de la utilitat que eixos aprofitaments o usos reporten. Per açò, són admissibles tots els mètodes que, qualsevol que siga el camí seguit, desemboquen en un valor que represente la utilitat en el mercat obtinguda pel subjecte passiu”.
Afig que “els tribunals de justícia no podem substituir l'opció municipal pel nostre subjectiu criteri. Tan sols ens competeix comprovar que l'elecció condueix al resultat benvolgut per la Llei i ho fa aplicant, motivada i razonadamente, criteris objectius, proporcionats i no discriminatoris, determinats amb transparència i publicitat”.
En eixe sentit, ressalta que “no cal qualificar d'inadequat acudir per a determinar l'estima que correspon a eixa utilitat al valor cadastral del sòl, que té sempre com a límit el del mercat (…), valor cadastral que en el cas de l'Ordenança discutida és el rústic amb construccions [el valor cadastral és la suma del valor del sòl més el de les construccions], per ser d’eixa naturalesa el sòl pel qual discorren les instal·lacions l'establiment de les quals és la causa de l'ús del domini (…). Tinga's en compte que, a efectes cadastrals, es consideren construccions les instal·lacions industrials, considerant-se, entre unes altres, els dics, tancs, carregadors (…), llista oberta que permet qualificar de tals a les línies aèries d'alta tensió o a les canalitzacions de gas al fet que es refereixen les Ordenances discutides”.
Per a l'Alt Tribunal, “la presa en consideració de tals infraestructures per a calcular la base imposable de la taxa resulta adequada a la finalitat perseguida pel legislador: si es tracta de valorar la utilitat que proporciona al subjecte passiu l'ús privatiu o l'aprofitament especial del domini públic local per la instal·lació dels esmentats elements relatius a la distribució d'electricitat, sembla totalment raonable prendre-les en consideració”.
Exposa la sentència que, en un judici estrictament tècnic, es podrà discutir si altres paràmetres diferents dels triats hagueren sigut més adequats per a determinar el valor d’eixa utilitat, però en un judici estrictament jurídic, com el qual incumbeix al Suprem, s'ha de concloure que els ajuntaments han aplicat per a determinar la base imposable i les tarifes de la taxa que regula l'Ordenança impugnada uns paràmetres objectius, proporcionats i no discriminatoris que respecten les exigències de l'article 24.1.a) TRLHL.
