La intervenció arqueològica derivada del projecte d'urbanització i posada en valor de les restes del solar dels carrers Horts, Ordóñez i Remedios, encarregat per l'Ajuntament de Sagunt, ja ha finalitzat. Aquesta actuació ha permès el descobriment de part de la fonamentació i murs d'un edifici monumental porticat d'època romana, que se s’uneix als vestigis de diferents èpoques existents en aquest espai: la romana; la medieval, amb les restes del Convent de la Trinitat; i els diferents elements d'èpoques posteriors, que mostren una àmplia i important seqüència històrica.
La finalitat d'aquest projecte és la construcció d'un parc públic en el qual s'integren, al costat de diferents zones verdes, de passeig i descans, totes les restes arqueològiques. El resultat d'aquests treballs l’han pogut comprovar l'alcalde de l'Ajuntament de Sagunt, Sergio Muniesa; la delegada de Patrimoni Històric, Laura Casans; el delegat d'Urbanisme, Paco Villar; l'arquitecte i l'arqueòloga municipals; així com els arquitectes encarregats de la redacció del projecte.
Ara que ha finalitzat l'estudi arqueològic s'estan ultimant els informes per a traure el projecte a licitació com més prompte millor i que siga una realitat prompte.
Muniesa també ha recordat que la realització d'aquest projecte ha sigut possible perquè “l'Equip de Govern va proposar una modificació del planejament urbanístic que va ser recolzada pels grups polítics, ja que es tractava d'un solar edificable. A més, posteriorment, vam fer un procés participatiu perquè els veïns del municipi pogueren opinar sobre el projecte, és a dir, sobre l'aspecte final d'aquest parc arqueològic. D'aquesta manera, en poc temps, podrem tenir aquest espai públic, tan necessari en el casc històric, que combinarà la recuperació de la nostra història amb l'ús que puguen donar-li els ciutadans després de quasi quaranta anys”.
Intervenció arqueològica
La intervenció arqueològica, que es va adjudicar a l'arqueòloga María Teresa Sánchez, consta de dues fases. La primera fase s'ha dedicat als treballs arqueològics previs a l'execució de les obres. Inicialment contemplava l'excavació de diversos sondejos, la documentació i la neteja de totes les estructures ja localitzades, així com els tastos i l'estudi de les mitgeres. Durant aquests dos mesos s'ha pogut dur a terme un treball més exhaustiu del que es tenia previst, en documentar-se estructures que no havien aflorat abans en el solar i que doten, més si cap, de major rellevància a les restes. En la segona fase es farà un seguiment arqueològic intensiu durant el desenvolupament de l'execució de la plaça.
Segons han explicat els arqueòlegs, durant la intervenció arqueològica s'han trobat restes que abasten diferents períodes. D'una banda, existeixen vestigis des de l'època romana, amb l'edifici públic, del qual s'han trobat els fonaments i part d'un potent alçat, els suports d'un espai porticat, a més d'una gran claveguera i una porta monumental amb els seus basaments. També hi ha restes d'època medieval, en la qual es va construir el Convent de la Trinitat. Posteriorment, en l'edat moderna s'amplia aquest edifici religiós, que està en ús fins al segle XIX. A principis del segle XX és quan el solar es converteix possiblement en una fàbrica de fertilitzants. Així mateix, en els treballs d'intervenció arqueològica s'ha trobat material ceràmic i altres elements com una moneda.
La gran troballa en aquest solar ha sigut el descobriment de més restes de l'edifici monumental porticat, en el qual s'ha documentat una projecció cap a l'oest amb una resta de mur que es projecta en direcció al Circ. Aquesta construcció mesura 27 metres en el costat est (paral·lel a carrer Ordóñez) i 36,5 metres pel costat nord. Es tracta d'una edificació d'època romana que tenia un caràcter públic i era de gran envergadura i rellevància. Funcionava de forma sincrònica amb el Circ Romà i data de la mateixa època, del segle II d. C.
L'àmplia seqüència històrica documentada en aquest espai, juntament amb les importants troballes del museu de la Via del Pòrtic, permet avançar molt en el coneixement d'aquesta part de la ciutat. Ja existien edificis públics en l'àrea sud de la ciutat, com el Castell i el Teatre, però ara aquests vestigis evidencien el creixement de la ciutat romana en aquesta part amb l'existència d'edificis públics de gran rellevància. La posada en valor d'aquestes restes arqueològiques possibilitarà convertir a Sagunt en el millor exponent de la cultura romana a la Comunitat Valenciana.
Projecte general del solar de les calles Horts, Ordóñez i Remedios
Cal destacar que el projecte del solar, redactat per l'estudi arquitectònic Torres Alegría, part de la importància de les restes situades en el solar i de la necessitat de la seua posada en valor per a generar un espai públic i una zona verda. El projecte inicial s'ha adaptat tenint en compte els suggeriments que van partir dels ciutadans, recollits en els diferents processos participatius que s'han desenvolupat, i després de la intervenció arqueològica i la troballa de les restes. En aquest últim cas, s'ha modificat sobretot en la part dels carrers Ordóñez i Remei. Els objectius són: la visualització de les restes arqueològiques, la implicació de la ciutadania en la conservació del patrimoni, el desenvolupament d'un producte turístic cultural de qualitat i la consecució d'un espai d'utilitat pública, entre d’altres. Aquest espai quedarà integrat en el recorregut per a la visita del patrimoni històric, artístic i arqueològic de la localitat, contemplat en el Pla Director.
Concretament, la superfície total d'actuació és de 1608.44 metres quadrats. La nova plaça serà accessible des dels tres carrers i s'aconseguirà la cota de –2’50 metres, en la qual es troben les restes, a través d'escales, rampes i altres elements que possibiliten el pas a persones amb discapacitat, segons la normativa vigent. La zona verda estarà formada per vegetació típica de l'època romana i arbrat autòcton que oferirà ombra. Una de les novetats és que el tractament de dos de les mitgeres dels edificis confrontants es realitzarà mitjançant jardins verticals amb diverses espècies que es plantaran i creixeran en una estructura. La mitgera restant es consolidarà i posarà en valor perquè puguen observar-se les restes que es conserven. A més, està previst que hi haja una zona dedicada a l'esplai i l'oci infantil. Amb el projecte es pretén que els vestigis arqueològics siguen observats des de qualsevol punt de la plaça, fins i tot des de la cota 0, és a dir, sense necessitat de baixar a veure les restes. Per açò, es pretén que la vorera siga ampla per a col·locar balconades i bancs, així com altres elements protectors com a baranes i també papereres. D'aquesta forma, es configura un recorregut que permet l'observació i l'estudi de les restes.
Projecte museològic, museogràfic i de conservació de les restes
Quant al projecte museològic, museogràfic i de conservació de les restes i mitgeres, la Junta de Govern Local el va adjudicar a l'arqueòleg Víctor M. Algarra. El projecte museològic conté la definició conceptual i administrativa de l'espai; un discurs explicatiu amb un guió en valencià, castellà i anglès; una estructura expositiva i els itineraris de circulació pertinents. A més, s'inclouran els textos i imatges en els panells necessaris, maquetacions, traduccions, etc. Per la seua banda, el projecte museogràfic definirà els mitjans a utilitzar per a la transmissió dels continguts informatius.
